per Susana Fernández Pantoja, Pedagoga, Directora pedagògica de F.ROCA i conferenciant

 

La gran majoria de pares i mares ens hem trobat amb dificultats perquè els nostres fills tastin aliments nous en els primers anys de vida. Algunes famílies arriben a sentir l’hora de dinar, com un dels pitjors moments del dia. Això és degut a que l’infant es nega molt tossudament a la ingesta d’alguns aliments.

 

La neofòbia alimentària és la por a tastar nous aliments, i es manifesta habitualment entre els 2 i els 7 anys de vida. Aproximadament el 75% dels infants es neguen de manera més o menys habitual a tastar aliments nous. Sembla ser que la raó l’hem de buscar en el passat, quan l’ésser humà encara era nòmada i canviava constantment de terreny, trobant-se nous fruits, herbes o arrels. Llavors podria haver-se instal·lat en el nostre cervell una mena de protecció contra l’enverinament, provocant rebuig cap als aliments desconeguts. Segons aquesta teoria, la neofòbia començaria cap als dos anys de vida perquè en aquella època les dones alletaven els seus infants fins aquesta edat. Coincidint també amb el moment amb que l’infant començava a caminar i a allunyar-se de la tribu, posant-se més en perill de trobar aliments verinosos.

 

 

Alimentació equilibrada

 

Normalment els pares acostumem a rendir-nos quan l’infant rebutja l’aliment entre 3 i 5 vegades Això provoca que la seva dieta pugui està en perill des del punt de vista de l’equilibri nutricional. Com ja sabem, quan més variada és l’alimentació de l’infant,  millor podrem assegurar aquest equilibri.

 

Què podem fer les famílies?

 

Insistir en la presentació de l’aliment nou: Algunes investigacions han demostrat que els infants superen el rebuig a un aliment, quan aquest se li ha presentat entre 13 i 15 vegades.  Per tant, continuem posant l’aliment rebutjat al plat, en poca quantitat però de manera continuada.

 

Insistir però no forçar: Si toca tomàquet amb l’amanida, no li fem amanida sense tomàquet perquè sabem que no li agradarà. Posem el tomàquet, insistim una mica en lo bo que és, animant-lo a tastar-ho, però no el forcem ni el castiguem si no el menja, doncs mai, mai, hem de relacionar el menjar amb càstig i/o patiment.

 

Respectar la sensació de gana de l’infant: Si donem els cinc àpats al dia que requereix un infant i no li donem res a picar entre dinars, podem respectar la sensació de gana de l’infant. Que ell decideixi la quantitat, d’aquesta manera no ens passarem amb les quantitats.

 

No premiar amb altres aliments: El teu fill és un ésser intel·ligent. Si li dones la coliflor dient-li que si se la menja es podrà menjar les patates fregides, ell interpretarà que hi ha aliments bons i aliments dolents i que fins i tot la seva mare ho sap! Per tant, mai fer comparacions entre aliments.

 

Donar a tastar els aliments rebutjats fora d’àpats: Especialment quan l’estona del menjar ja s’ha convertit en un moment complicat, és bo deixar tastar l’aliment en un altre moment. Per exemple, si no li agrada el cogombre, quan passegem per la muntanya podem portar una mica fresc tallat a trossets dintre d’una bosseta i donar-li a tastar.

 

Cuinar junts: Els infants han d’entrar a les cuines des de ben petits. Quan més ajuden a cuinar més relació tenen amb els aliments i més els accepten. A més, mentre cuinem fem relació familiar i social, relacionant d’aquesta manera l’alimentació amb els afectes.

 

Anar a comprar junts i visitar horts: Quan més intervingui l’infant en tot el procés amb els aliments abans de trobar-s’ho a taula, millor serà la seva educació alimentària i millor serà la seva acceptació de l’aliment. Que sigui ell mateix qui agafa el paquet de llenties al supermercat o la pastanaga a l’hort ajudarà molt en aquest sentit.

 

No angoixar-nos: Tinguem paciència, els infants passen per diferents etapes, hem de viure cadascuna d’elles  sense angoixa i amb la màxima calma.