La definició d’aliments ecològics és molt senzilla. Són aquells aliments que s’han obtingut, distribuït i comercialitzat mitjançant processos respectuosos amb el medi ambient.

Per distingir un aliment ecològic d’un altre que no ho és la clau està en el respecte que s’ha mantingut en la producció, distribució i comercialització d’aquest aliment. És el que la definició d’aliments ecològics denomina “processos respectuosos amb el medi ambient” com, per exemple, els mètodes agrícoles utilitzats en la fase de cultiu, abonament, cura, recol·lecció i emmagatzematge dels productes de la terra, els abonaments i plaguicides que s’apliquin al sòl o als cultius o el pinso i resta d’aliments que s’ofereixin als animals de granja o de piscifactoria dels quals s’obtindrà carn, peix, ous, llet o formatge.

També entren dins d’aquest gran calaix dels processos respectuosos amb el medi ambient aquells mitjans de transport triats per fer arribar l’aliment ecològic de la font al consumidor final.

En definitiva l’increment del seu consum està molt vinculat a la preocupació cada cop més present en la societat per conservar el medi ambient, alimentar-se per cuidar-se la salut i promoure el desenvolupament rural de manera sostenible.

Vegem alguns detalls sobre cadascun d’aquests processos respectuosos que, no ho oblidem, són la clau dels aliments ecològics.

Mètodes agrícoles

Els mètodes agrícoles que s’utilitzin per produir hortalisses, llegums, fruites i verdures ecològiques han de respectar el cicle natural de la naturalesa, és a dir  no podem conrear taronges a l’estiu i raïms a l’abril.

Recordar i aplicar les pràctiques agràries antigues aprofitant els recursos del segle XXI és la clau per aconseguir aquests aliments ecològics veritables que necessita tant el planeta, com l’ésser humà present i futur.

Un bon exemple de cultiu ecològic és la permacultura, un sistema regeneratiu d’agricultura que té de base l’ecosistema local de cada lloc. També es coneix com a agricultura permanent, basant-se en el disseny i creació d’ecosistemes humans sostenibles.

La idea principal és que el propi hort basat en la permacultura es cuida ell mateix. Plantant estratègicament les diferents espècies aconseguim que es protegeixin entre elles, evitant així l’ús de productes químics per obtenir productes 100% ecològics. A més, els compostos usats en aquest tipus de plantacions solen ser fertilitzants que també són 100% naturals. Tot i així,  el concepte de permacultura és molt ampli  i té a veure amb valors molt diversos com l’ecologisme, la diversitat i, molt especialment, la sostenibilitat.

Abonaments i plaguicides

Els productes que s’utilitzin per enriquir la terra de cultiu dels aliments ecològics o per evitar plagues i malalties han d’estar lliures de components químics. Això no vol dir que l’agricultor ecològic planti les llavors i esperi que la naturalesa faci el seu treball llaurant ella sola el cultiu de caragols, cucs, mosca blanca, etc. L’agricultor ecològic ha de cuidar de la terra que alimentarà les fruites, hortalisses i verdures que després comercialitzarà amb l’etiqueta corresponent. Com ho ha de fer? De diverses formes però sobretot substituint els productes químics per productes naturals i, també, utilitzant les pròpies espècies vegetals per combatre les plagues naturals.

  • Utilitzant substàncies naturals que evitin les plagues i enriqueixin la terra. Tots coneixem el famosos compostos naturals però també existeixen plaguicides naturals i ecològics que estan lliures de substàncies químiques com, per exemple, el te d’ortiga o de gingebre, les peles triturades d’ous, la infusió de ceba…
  • Alternant cultius d’espècies que s’ajudin unes a les altres a créixer fortes i saludables. Per exemple, sabies que l’all és un excel·lent repel·lent natural de bestioles i plagues? Si plantes all al costat de les teves plantes de tomàquet, maduixa o pastanaga protegiràs aquests deliciosos aliments ecològics de l’atac de mosques, bavoses i caragols. Un altre bon exemple és la menta fresca. En plantar menta vorejant els cultius del teu hort ecològic estaràs col·locant una barrera natural contra les formigues i els ratolins de camp.

Beneficis principals d’apostar pels aliments ecològics

Principals beneficis dels aliments ecològics PER AL CONSUMIDOR

Principals beneficis dels aliments ecològics PER AL CONSUMIDOR

  • L’eliminació dels plaguicides en el cultiu de verdures, fruites i hortalisses ecològiques redueix la ingesta de organofosforats. Els organofosforats són uns compostos presents en molts insecticides i plaguicides que s’utilitzen en l’agricultura extensiva i que segons alguns entesos es tradueix en un augment d’intoxicacions i malalties del sistema digestiu, respiratori i nerviós.
  • La majoria dels aliments ecològics tenen importants propietats antioxidants, alguna cosa que, com saps, té molt a veure amb l’aparició dels principals símptomes de l’envelliment.
  • Un problema important que afecta no solament als nostres nens i nenes és la creixent resistència de l’organisme humà als antibiòtics. Algunes veus assenyalen que el consum de carn d’animals criats i engreixats a força d’hormones i antibiòtics té molt a veure amb aquesta resistència a uns fàrmacs que, no ho oblidem, han de prendre’s amb moderació per poder seguir sent útils. Així, consumir aliments ecològics ens lliurarà d’ingerir aquests antibiòtics que  “presumptament” ingereixen els animals que després ens mengem.
  • Un altre avantatge d’apostar pels aliments ecològics és l’enfortiment de  l’economia local. Les comunitats agrícoles tradicionals han trobat en el boom dels productes ecològics aquesta font d’ingressos que tant trobaven a faltar.

No tots els beneficis dels aliments ecològics se centren en la salut de l’ésser humà, també tenen una repercussió directa en un dels sentits més importants de la nostra espècie, el gust. I és que sovint es diu que els aliments ecològics, les fruites, verdures, hortalisses, ous, mantega, etc., que mengem són molt més rics i saborosos que els productes plens de conservants i colorants que han viatjat milers de quilòmetres fins a arribar al nostre rebost. Tanmateix deixem aquesta observació al gust individual de cadascú.

Principals beneficis dels aliments ecològics PER AL PLANETA

Segons afirmen diferents associacions com, per exemple, OXFAM Intermón, l’agricultura industrial és destructiva per al medi ambient no solament per la immensa quantitat d’aigua i d’energia que consumeix, sinó per l’ús de productes químics que augmenten l’anomenat efecte hivernacle.

Apostar pels aliments ecològics és apostar per un tipus d’agricultura que sumi i no que resti, per una agricultura i una ramaderia respectuosa amb el medi ambient i que, almenys, no contribueixi al canvi climàtic. Segons l’ONU , al dia s’extingeixen al nostre planeta ni més ni menys que 150 espècies d’animals. L’agricultura i la ramaderia intensiva tenen alguna cosa a  veure amb aquesta extinció contínua i massiva? Des del punt de vista mediambiental sembla ser que sí. Aquesta manera de produir  aliments a gran escala consumeix massa recursos energètics.

Les formes de producció d’aliments ecològics redueixen les escombraries que està asfixiant el planeta. La raó és molt senzilla: l’agricultura ecològica produeix a petita escala i, així, és més senzill mesurar la quantitat de tones d’aliments que demana realment el consumidor.

No oblidem, a més, la premissa d’utilitzar materials ecològics i sostenibles en l’embalatge i emmagatzematge d’aquests productes, una mesura que busca pal·liar l’excés de plàstic que està trencant el delicat ecosistema del nostre petit planeta.

Com podem col·laborar en la promoció de productes ecològics respectuosos amb el medi ambient?

A F. Roca, participem permanentment en iniciatives de promoció dels menjars escolars ecològics i de proximitat.

Som membres del Circuit Curt de Comercialització, un projecte impulsat per l’Associació de Menjadors Ecològics i diferents empreses gestores, entre les que estem nosaltres.

Els nostres menús incorporen les recomanacions del MENÚ 2020, ARA JA MENÚ 2030.  Aquest  està en fase d’implementació avançada en dues de les escoles que gestionem i afortunadament incorporem la gestió d’una nova escola d’aquestes característiques el proper curs 2021-2022. Gestionar un menjador d’aquestes característiques requereix molta dedicació i esforç,  cercant la col·laboració estreta amb  productors locals,  com, per exemple, l’Horta ecològica Pla de Munt, de Palafolls,  La Fanecada o Can Roger.

El que pretén aquest projecte, nascut el  15 d’octubre del 2015, quan 120 ajuntaments d’arreu del món, 8 d’ells de l’estat espanyol (Barcelona, Bilbao, Còrdova, Madrid, Màlaga, València, Vilanova de la Canyada i Saragossa) varen firmar el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà  2015-2020, és aconseguir que les ciutats desenvolupin el seu propi model alimentari i recomana 37 accions.

D’aquestes accions, 4 estan directament relacionades en canviar el model de menjador escolar i és aquí on el PROJECTE MENÚ 2020 -2030 vol incidir . El que pretén aquest projecte és crear les estructures i capacitats necessàries per a potenciar un canvi en el model alimentari, centrat en els menjadors escolars,  per garantir una alimentació saludable, sostenible i justa. No es tracta solament de la confecció d’un menú escolar ecològic i la formació per a dur-lo a terme. Es tracta d’un procés de creació per tal de dotar les capacitats, que aquest menú arribi a les taules del col·legi. Un procés on s’han de donar canvis en la cadena alimentaria i, concretament, en els tres eslavons que la componen: producció d’aliments, gestió logística i cuina.

També col·laborarem en el Projecte La Llotja de Productes de Proximitat, un estudi que mirarà la viabilitat de crear Llotges de productes de proximitat a partir del diagnòstic de l’oferta i la demanda d’aquests productes per tal de simplificar la seva compra venda entre els productors i gestors de menjadors o empreses de restauració col·lectiva a les quatre províncies de Catalunya. Les plataformes de productes de proximitat tindrien  un preu pactat i just pels productors. Es crearia un clima de confiança, col·laboració, cooperació i comunicació entre el pagès i el comprador per millorar la planificació anual de producció i dels menús saludables i sostenibles.