L’acte de menjar és un procés nutritiu que té importants connotacions com per exemple:

  • satisfacció i plaer,
  • relacions afectives i espai de comunicació familiar i
  • identificació social, cultural i religiosa.

Aquests aspectes,  a la llarga, configuren el comportament alimentari i  poden repercutir en l’estat de salut de l’individu.

La influència, principalment de la família, i d’altres persones com, per exemple, monitors i monitores de menjador, sobre els  hàbits alimentaris dels nostres fills i filles és transcendental.

Per tant, cal garantir que aquesta ingesta sigui segura pel que fa a la higiene i adequada des del punt de vista nutricional, sensorial i relacional.

Podem definir una alimentació saludable com aquella que és suficient, equilibrada, variada, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, i sensorialment satisfactòria. Actualment, la majoria d’entitats i organismes que es dediquen a la promoció de la salut a través de l’alimentació coincideixen en les característiques globals que haurien de tenir les pautes alimentàries per tal de fomentar la salut i prevenir trastorns per excessos, dèficits i desequilibris en la dieta. Així, en general, podem dir que els models alimentaris més saludables es caracteritzen per un consum majoritari d’aliments d’origen vegetal com, per exemple, les  fruites, hortalisses, llegums, pa, arròs, pasta, fruita seca i oli d’oliva acompanyats de petites racions de peix, carns magres, ous i làctics, i, per beure, aigua.

Aprendre un bons hàbits alimentaris és, sens dubte, un dels aspectes més importants de l’educació d’una persona. Una alimentació equilibrada, combinada amb el suficient exercici físic, ens ajuda a tenir una bona salut.

Però, què podem fer a casa per ensenyar els nostres fills i filles a educar els hàbits alimentaris?

Abans d’entrar en el detall d’uns suggeriments molt concrets i aplicables amb certa facilitat, convé recordar tres dades importants que expliquen la nostra relació amb els aliments:

  1. Els infants no són conscients del que mengen fins que tenen dos anys. Fins aleshores, mengen per pura necessitat. És a partir d’aquesta edat quan comencen a ser conscients del que mengen i poden mostrar rebuig a alguns aliments.
  2. Som descendents d’aquelles tribus nòmades que tenien uns encarregats de tastar els aliments nous que anaven trobant. L’encarregat de tastar els nous aliments, tastava un bocí per saber si allò era apte o no per a la resta de la tribu. Antropològicament, està demostrat que ens ha quedat aquesta prevenció a l’hora de tastar nous aliments. Entre els 2 anys i la pubertat  és quan es manifesten les neofòbies alimentàries, la por a tastar nous aliments.
  3. Està demostrat que per acceptar nous aliments l’esser humà ho ha de tastar entre 15 i 20 vegades. Com a societat estem disposats a intentar-ho una mitjana de tres vegades. Per tant, famílies, una mica de paciència.

Ara sí, us detallem alguns suggeriments:

Consells pràctics recomanables durant l’àpat.

Fer, com a mínim, un àpat al dia asseguts a taula amb tota la família.
Està demostrat que els infants i adolescents que acostumen a dinar en família com a mínim un cop al dia entre setmana i tots els àpats durant el cap de setmana tenen millors hàbits alimentaris. Accepten millor la introducció de nous aliments, utilitzen els estris de forma correcta, no s’aixequen de taula fins que no acaben, masteguen de manera adequada (no menys de 20 vegades cada mos), etc.

Aconseguir que l’infant relacioni el menjar i l’alimentació en general amb un moment de plaer.
Coneixeu molta gent a qui no agradi la paella? Poca o poquíssima gent, oi? I és curiós, perquè no és un plat fàcil d’introduir en els infants, especialment perquè porta massa ingredients, i ja sabem que als infants no els agrada la barreja de molts aliments en un mateix plat. Així doncs, per què és un dels plats estrella en la nostra cuina? Molt senzill, perquè hem convertit un plat d’arròs, en gastronomia. Com? Recordeu quan i com menjàveu paella quan éreu petits? Exacte, els diumenges amb família i, sovint, amb amics, al camp, etc. Hem relacionat la paella amb moments de plaer, hem associat des de ben petits menjar paella amb relació social, amb afectes. És una de les diferències entre nutrició i gastronomia. Doncs es tracta d’això.

Facilitar un temps adequat per menjar amb tranquil·litat.
Es recomana que no sigui inferior a 30 minuts ni superi el temps raonable per gaudir de l’àpat.

Permetre que els infants repeteixin del primer plat i de les fruites fresques.
Si un infant es queda amb gana a l’acabar l’àpat és més aconsellable que repeteixi del primer plat o de les postres, quan aquestes són a base de fruites fresques.
És preferible servir poca quantitat de menjar i do­nar l’opció de repetir. Aquesta és també una bona estratègia per reduir el malbaratament alimentari.

Coordinació entre família i escola.
Si un infant no vol menjar de forma habitual un o més aliments a l’escola,  és convenient informar la família per tal que, tenint en compte la seva opinió, es pugui actuar de manera coordinada.

Actituds i accions que hauríem d’evitar.

Exercir pressió sobre els infants perquè mengin.
Cal evitar exercir pressió sobre els infants perquè mengin, ja que fer-ho pot conduir a una major resistència a menjar, a crear aversions a certs aliments i altres conductes alimentàries poc o gens saludables que poden persistir en
l’edat adulta.

Obligar un infant a acabar el menjar del plat.
Tal i com diu la guia Acompanyar els àpats dels infants de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, molts estudis assenyalen que els adults indueixen sovint els infants a menjar més del que marquen els “senyals d’autoregulació innats”, és a dir, més del que indica el seu mecanisme de gana-sacietat.
El més aconsellable és permetre que l’infant mengi seguint la seva sensació de gana i sacietat, evitant així, haver d’insistir o forçar perquè s’acabi el plat.  Aquest és un dels principals consells que es tenen en consideració en les estratègies de prevenció del sobrepès i l’obesitat des de la primera infància.

No respectar uns horaris.
És recomanable preveure un interval de temps prou ampli entre l’àpat de mig matí i el dinar (com a mínim un parell d’hores).

Picar entre hores
Els únics aliments adequats per menjar entre hores són les fruites. Per tant, entre un àpat i un altre es pot menjar qualsevol fruita, però hem d’evitar les  llaminadures, brioxeria, snacks, etc.

Repetir del segon plat
Si un infant vol repetir perquè s’ha quedat amb gana és recomanable limitar a una determinada quantitat el segon plat, especialment en el cas de les carns.

I com ho podem fer?

– Conversant mentre dinem.
Podem explicar anècdotes divertides viscudes al llarg del dia, comentar alguna noticia de l’actualitat, explicar alguna situació viscuda a la feina, parlar de com es troba l’àvia de la seva diabetis, etc. Sobretot no convertir l’estona del dinar en un interrogatori sobre què han fet a l’escola, a no ser que detectem que tenen ganes de xerrar sobre el tema. Normalment, els infants s’animen a parlar sobre ells mateixos si els adults també ho fan.

– Cuinant plegats.
Des de ben petits, els infants ens han de veure cuinar, criar-se entre fogons és una bona garantia per assolir una bona educació alimentària. No es tracta només de fer un pastís de tant en tant. Un infant de només 5 anys pot encarregar-se amb ajuda, de preparar l’amanida, i un de 10 pot ser l’encarregat de fer les truites a la francesa. De tant en tant, podem convidar uns amics a dinar i preparar el dinar entre tota la família. No només cuinar, també pensar el menú, anar a comprar els ingredients adequats en funció del menú triat, parar taula d’una manera especial, etc.

– Incloent el menjar en el joc.
Jugar a cuinetes o a comprar aliments són jocs que van en la línia de l’educació alimentària. Però, aquell dia que venen uns amiguets a casa i que fan una cabana preciosa amb llençols a l’habitació o al pati, els podem deixar que mengin dintre de la cabana amb condicions (aliments que no taquin molt, amb molta cura, ho hauran de recollir tot, etc.).
Aquests son només alguns suggeriments que us poden ajudar en l’educació alimentària dels vostres fills i filles. Però, per sobre de tot, recordeu que els nostres fills i filles són els nostres millors imitadors. Al menjador escolar, notem moltíssim la bona feina que feu molts de vosaltres i ens trobem amb infants molt petits que saben agafar bé el ganivet o netejar-se correctament la boca, que accepten amb poques dificultats la introducció de nous aliments, que saben seure adequadament durant l’hora de dinar sense aixecar-se en cap moment i que gaudeixen del menjar. Malauradament, ens trobem, també, amb alguns infants que mostren moltes dificultats en tots aquests aspectes però, a F. ROCA,  creiem que és la nostra responsabilitat ensenyar als infants uns bons hàbits alimentaris i en aquesta línia treballem.